sábado, 9 de mayo de 2009

L'ESPERMATOZOU QUE ES VA PERDRE, per Jordi Serrano

De nuevo recomiendo un interesante artículo de Jordi Serrano rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya. Se publicó hace unos días en el Diari de Girona y habla sobre la cotidianidad de la vida. Lo reproduzco seguidamente. Haber que te parece.



L´espermatozou que es va perdre

Les noves tecnologies fan que tinguem la sensació que hem d’anar accelerats tot el sant dia. Ara tot ha de ser instantani. Si no agafes una trucada al mòbil al moment, al cap d’una hora et cau una esbroncada sensacional com si el món s’hagués d’acabar ja. El mateix passa amb els correus electrònics, al cap d’un minut d’enviar-lo ja pretenen que ens l’hàgim llegit i hàgim respost. Abans la gent t’enviava una carta -encara que fos urgent- i no pretenia que la rebessis el mateix dia ni l’endemà i menys que responguessis instantàniament. Hom esperava de la teva bona educació que faria que t’ho rellegissis tres vegades, rumiessis una resposta i l’escrivissis. Per tant rebre al cap de tres setmanes la resposta volia dir que qui te l’enviava t’apreciava molt.

Ara no, ara estem pendents del telèfon, del telèfon mòbil, dels correus electrònics i n’hi ha que ja estan enganxats al Messenger, al Facebook i a tota mena d’enginys informàtics que requereixen molt de temps i dedicació, tant que arriben a anul·lar la capacitat de pensar. Ja no pensem, simplement actuem. Així hom acaba tenint la sensació que fa alguna cosa quan en realitat l’única cosa realment certa que fa és estar assegut davant una pantalla d’ordinador o de la pantalla de qualsevol d’aquests estris portàtils. A l’inici tothom estava d’acord que eren simplement jocs i ara en canvi sembla que tinguin alguna funció més elevada, quan en realitat són en adult el mateix que les Plays dels nens. Per aquesta raó hi ha tants adults aficionats a les Playstation, però fan veure que treballen amb la Blackberry, sobretot des que ha caigut en aquest parany, fins i tot, el president del EUA. Anem arreglats!

Crec sincerament que la gent s’ha adonat per fi que no té neurones. Els xips dels estris informàtics els funcionen com una fantasia d’ampliació d’aquelles neurones que no tenen, però aquest és un viarany fatal. I si féssim servir les tres neurones -de fet tres els homes i cinc les dones- que tenim per pensar en comptes de fer anar els estris que el Vil Gueits i els seus germans clònics es van inventant dia sí dia també?

Com diu l’amic Samuel el món a voltes sembla un espermatozou que no s’adona que va en direcció contrària i quan comença a entreveure la llum no sap que en comptes d’arribar a la llibertat, al plaer i la plenitud està arribant a la seva fi.
Más artículos de Jordi Serrano, clicando aquí